Història

La Séquia de Manresa es deriva del riu Llobregat mitjançant una resclosa situada en el terme de Balsareny, just al peu del Castell. La resclosa és de forma semielíptica, constituïda inicialment amb fusta i rebliment de pedres, però des del 1952 ja es troba  formigonada en tota la seva extensió. El canal transcorre pels termes municipals de Balsareny, Sallent, Sant Fruitós de Bages i Santpedor i arriba al terme de Manresa a l’entrada del llac de l’Agulla.

La Séquia de Manresa va sorgir de la manca de pluja dels anys 1336 i 1337. Elegits com a nous Consellers els ciutadans Jaume d’Arters, Bertran de Castellbell, Bernat de Sallent, Pere Vilella, Jaume Amergós i Berenguer Canet l’abril del 1339 i sabent prou bé per experiència, els danys que ocasionava la sequedat, i atenent que segons dictamen de tècnics, una part del riu Llobregat podia derivar les aigües cap a Manresa, iniciaren el gran projecte de construir un canal o séquia.

Mestres experts en l’art del nivell feren el projecte de derivació d’aigües del Llobregat, des de Balsareny a Manresa. Els manresans anaren a Barcelona a exposar al rei Pere III de Catalunya, les súpliques justes i fundades dels síndics de Manresa, i oït el parer dels experts i persones enteses, amb lletra del 23 d’agost del mateix any 1339, va concedir l’interesantíssim privilegi.

Immediatament, començaren les obres del canal en el terme de Balsareny sota la direcció del mestre Guillem Catà, arquitecte de Barcelona. Però, havent sorgit discrepàncies amb el Bisbe de Vic sobre el dret a obrir el canal en propietats de la Mitra, a últims de l’any 1340 van ser excomunicats els Consellers i, a mitjans de l’any següent, la Ciutat fou declarada en entredit.

El 19 de novembre de l’any 1345 van fixar-se les bases de la concòrdia, aprovades i signades a la ciutat de Vic per l’Abat de Sant Pere de Besalú, Vicari del Bisbe Miquel Ricomà, i el Síndic de Manresa Ramon ça Era. El rei Pere III confirmà aquesta Concòrdia, a Girona el dia 3 de desembre següent. I el Papa Clement VI, estant a Avinyó, el 12 de juny de 1346, feu el mateix. L’obra de la Séquia acabava finalment l’any 1383.

La història ens diu que l’any 1584 una gran crescuda del riu Llobregat es va emportar el bastiment de l’estacada que ajuntava els materials de la resclosa. Situada en els dominis del senyor de Balsareny, per refer-la es prengueren fustes i feixines d’aquell indret. Això provocà un litigi de resultes del qual, a perpetuïtat, la ciutat de Manresa pagaria per Nadal un cens de 6 parells de capons. Aquest cens es va fer efectiu durant molts anys amb diners, però des de l’any 1984, restablerta la tradició, cada any els representants de la ciutat de Manresa porten els 6 parells de capons al Castell de Balsareny.

En el seu recorregut el canal travessa trenta-un ponts o aqüeductes i el seu pas és salvat per setanta-un pontarrons. Va descobert en quasi la seva totalitat a excepció dels trams de la sortida de la presa, de la mina del Balç de Balsareny, del Mal Pas, de la zona urbana de Sallent i de la mina del Mas de les Coves, de 321 metres de llargada, de la que es pot afirmar que era l’única cobertura existent en el moment de realitzar-se la construcció de la Séquia. Els torrents més importants que travessa són els del Mujal i Roqueta en el terme de Balsareny, els de Conangle i Soldevila a Sallent, i el del riu d’Or a Santpedor.

El Canal té dos trams amb recorreguts totalment diferenciats. Des de la presa fins al Mas de les Coves va situat a mig vessant i és el tram a on hi ha més possibilitat d’avaries i de problemes de manteniment. L’altre tram, des del Mas de les Coves fins a l’Agulla mostra un canal encaixat a la plana, tot ell de terra, vorejat per un camí de servei i en el que hi ha únicament formigó de forma puntual en les obres especials.

La Séquia té una llargada de 26 km, distància mesurada en diferents ocasions. Així, entrant al carrer Puigterrà de Manresa hi ha una placa a la façana d’una casa on hi diu: “A dos de març de 1680 es cana la Sèquia, que té una llargària de 19.080 canes i quatre pams de la resclosa fins aquí”. És la mesura feta per Magí Canyelles i Joan Corrons. El treball de Magí Canyelles té per títol “Relació vertadera de tots els ponts i pontarrons que estan fabricats en l’obra tant sumptuosa de la Sèquia de Manresa en lo discurs o termini de set llegües que té de llargària des de Balsareny fins a la dita ciutat”.

El desnivell des de la resclosa fins a l’Agulla és de 10,63 m. L’aigua discorre amb una velocitat mitjana de 0,40 metres per segon, i així tarda unes divuit hores per anar des de la resclosa de Balsareny fins a Manresa.

Quan l’aigua arriba a l’Agulla es reparteix de la següent manera: la que va destinada a la ciutat entra al llac i la que correspon als usos de regadiu i industrials es divideix en dues parts per mitjà de dos ramals.

El ramal de la dreta rega les partides del Colomer, can Font, el Poal, Masterrós, Mas d’en Palà, Talaia i Puigberenguer. El ramal de l’esquerra porta l’aigua al Guix, Pujada Roja, Juncà, Viladordis, els Trullols, Mas d’en Roca, Misermas, la Culla i Sant Pau i alimenta també diverses indústries de tints. Des dels ramals i sortint dels típics ullals, les aigües de la Séquia arriben a les parcel·les pels recs particulars.

La superfície regada és d’unes 800 hectàrees que pertanyen a 1.254 propietaris. Després del seu ús són recollides pels torrents de les Torres, Mas d’en Pla, els Predicadors, els Dolors, Font dels Capellans, Font de Fans i Sant Pau que desaigüen al riu Cardener, i pel Torrent de Viladordis que torna una part de les aigües directament al Llobregat.

L’usuari més important de la Séquia és la ciutat de Manresa, representada per l’ajuntament, que actua mitjançant l’empresa municipal privada Aigües de Manresa, S.A., que va succeir el 1981 a l’antiga Junta d’Aigües Potables, entitat encarregada del servei d’aigües a la ciutat durant cent vint anys.

A més de Manresa, prenen aigua de la Séquia les poblacions veïnes de Sant Fruitós de Bages, Santpedor, Castellnou de Bages i Sant Joan de Vilatorrada.

Tots ells utilitzen aigües del canal amb caràcter de sobrants i tenen atorgades per l’administració les respectives concessions d’aigua del riu Llobregat a conduir per la Séquia de Manresa.

S’ha dit que “la Séquia és font de vida i de riquesa”. La concessió de la Séquia de Manresa és actualment de 1.245 l/s: 1.000 l/s per al municipi de Manresa i la resta per als municipis de Sant Fruitós de Bages (99,76 l/s), Santpedor i Castellnou de Bages (64,31 l/s), Sant Joan de Vilatorrada (78,14 l/s), i Sant Salvador de Guardiola (5 l/s), aquest últim se subministra també de la riera de Guardiola. També es fa arribar l’aigua fins al municipi de Callús. Com a subministrament d’urgència arriba, inclús, al Pont de Vilomara i a Rajadell.

Dels 1.000 l/s de la concessió obtinguda l’any 1339 per privilegi del rei Pere III a la ciutat de Manresa, actualment un cabal aproximat de 230 l/s estan destinats a l’ús urbà i al voltant de 770 l/s es destinen al regadiu de les 800 hectàrees inscrites.

Després de més de sis-cents anys de la seva construcció, la Séquia continua portant l’aigua a casa nostra. Perquè això es produeixi es requereix un treball de manteniment constant. Cada any es fan dues escures, netejant el fang acumulat en el fons del canal i també dues vegades l’any, a la primavera i a la tardor, s’ha de tallar l’herba dels marges. També de forma continuada s’actua executant obres de reforma i condicionament del canal que s’executen durant l’hivern, època de l’any en la que al no haver-hi demanda d’aigua per a regadiu, és factible suspendre el servei del canal durant dos o tres dies a la setmana.

La molt il·lustre Junta de la Séquia és l’entitat encarregada del govern i administració de l’aprofitament. La Junta General està composta per l’ajuntament en ple de la ciutat de Manresa i per tots els propietaris de terres del seu terme que tenen dret a regatge. Estan tots representats per una Junta de Govern o directiva formada per nou vocals: l’alcalde-president, dos regidors de l’ajuntament, tres propietaris de terres que no siguin pagesos i tres que ho siguin, tots sis elegits per la Junta General.

Text: Introducció La Séquia de Manresa. Josep Alabern Valentí. Llibre Al voltant de la construcció de la Séquia de Manresa.